El besavi de Pere Llopart i Vilarós, Pere Massana i Casanelles, va elaborar a la masia familiar el primer escumós l’any 1887. Avui, Llopart té una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes -totes certificades ecològiques- d’on provenen les 440.000 ampolles de cava i les 40.000 de vi que el celler elabora cada any. La seva gamma consta de 9 caves, 3 vins i 1 most, i es ven al mercat català majoritàriament -un 70%-.

Parlem amb Pere Llopart i Vilarós, representant de la quarta generació d’elaboradors de cava de la família.

La família Llopart fa cava des del segle XIX. Imagino que amb molts entrebancs i desafiaments entremig…

La nostra família ha estat connectada a la viticultura des del segle XIV, i durant més de 600 anys ens hem dedicat al conreu de la vinya i l’elaboració de vins. L’actual Heretat de Can Llopart de Subirats se situa a l’emplaçament original. Tenim documentació escrita de la dedicació a la vitivinicultura de 25 generacions de la nostra família.

La meva generació va tenir-ho més fàcil, a l’hora de viure de la viticultura, que la generació del meu pare. Ells van patir la plaga de la fil·loxera, la Guerra Civil i la posterior crisi econòmica de postguerra. La meva infantesa també va ser dura, especialment després de la mort de la mare, quan jo tenia 9 anys.

​Ser vitivinicultor ha estat el meu modus vivendi. Ha estat una part indestriable de la meva vida i de la meva família. Hauria estat impossible arribar on hem arribat sense l’ajuda de la meva dona, la Jacinta Llopart. Ella ha estat un veritable motor del projecte que vam iniciar els anys 50.

Sempre ha volgut ser enòleg? S’imagina dedicant-se a alguna altra cosa?

Des de l’adolescència he ajudat la meva família a la vinya i al celler. Sempre hi vaig estar molt involucrat. El vi ha estat sempre la meva passió, però el meu pare volia que estudiés comptabilitat. Als meus 12 anys estava estudiant de forma interina a l’Escola Valldemia dels Maristes a Mataró. Tanmateix, jo estava convençut que el meu destí era ser vitivinicultor, i sempre ho vaig tenir present. Quan tenia 19 anys, i mentre feia el servei militar a Vilafranca del Penedès, vaig començar els meus estudis de Viticultura i Enologia. Això va ser entre 1948 i 1952.

Quan va descobrir la passió pel vi?

Sempre havia sentit interès pel vi, però recordo que quan vaig començar a estudiar i a aprofundir en el món de l’elaboració de vins vaig tenir clar que volia mantenir la tradició del meu llinatge.

Recorda la primera vegada que va tastar el vi?

Recordo que a casa bevíem vi blanc per dinar, quasi cada dia. I escumós els festius. Des que era molt jove recordo tastar els vins de les copes dels pares. A més, en aquella època era molt habitual el pa amb vi i sucre per berenar!
Diria que els vins d’aleshores eren més potents i una mica més alcohòlics.

Quan va començar a fer vi?

Vaig acabar els estudis d’enologia quan tenia 22 anys i estava convençut a reprendre l’elaboració de vins escumosos que havia iniciat el meu besavi. El primer cava que vaig fer va ser el 1953. Aquell cava acabaria donant lloc al Brut Nature Reserva d’avui dia.

Els caves que elabora són com els dels seus avantpassats? O dit d’una altra manera, ¿Què volia que fos i què vol que sigui el seu cava? 

Volia que el vi fos un reflex de la vinya. Natural, sense dolçor afegida, sense maquillatge. Vaig ser un pioner en l’elaboració de Brut Nature.
L’enologia és un art, un procés creatiu i el cep és un ésser viu. Cada verema és diferent i per això la tasca de l’elaborador és la de cercar l’equilibri, dins el seu propi estil, guiant el cep des de la poda fins a la verema. Els vins que fem avui connecten amb els vins dels nostres avantpassats a través del terrer: la mateixa terra, els mateixos vents, el mateix sol.

Creu que ho ha assolit?

Estic orgullós d’haver situat Llopart com un referent dins el món dels escumosos de qualitat i haver-ho fet consolidant el nostre espai en la història del vi a través de la conservació i ampliació de l’Heretat familiar a Subirats.

Per a mi, el millor èxit que pots tenir és el reconeixement dels teus clients. També és molt important i m’emociona saber que el llegat de que sóc hereu continua amb la mateixa passió en les mans de la meva família.

I després de la feina ben feta venen els premis…

Cert. La Creu de Sant Jordi rebuda el 2017. Era la primera vegada que un celler rebia aquesta important distinció. Ens ho prenem com un reconeixement a la nostra trajectòria en el món del vi i pel nostre compromís amb l’agricultura ecològica i l’artesania en el cava.
També va ser un gran honor rebre el reconeixement a la trajectòria per part de la Confraria del Cava la tardor passada. I els 98 punts Decanter per l’Ex·Vite; la primera vegada que un cava rebia una puntuació tan alta!

Parli’ns d’algun cava Llopart en especial…

És difícil triar-ne només un. Però potser el Leopardi i l’Ex·Vite són els que tenen una càrrega més important per a mi. El Leopardi com a homenatge al primer avantpassat de la família que va viure a la masia de can Llopart al segle XIV, en Bernardus Leopardi; i l’Ex·Vite com a exemple de l’elegància amb què envelleixen els vins escumosos de la nostra finca. El raïm de l’Ex·vite té el seu origen a una de les parcel·les més altes de la finca, on creixen, amb un vigor limitadíssim, ceps d’entre 50 i 70 anys.

Com ha de ser un “bon cava” i què és el més emocionant de fer-lo?

Un bon cava és aquell que parla del seu “terroir”. Hi reconeixes el seu sòl, hi trobes el record de la terra d’on prové. El bon vi es fa a la vinya. Mai em cansaré de demanar més reconeixement als viticultors. Ells són, en essència, guardians del paisatge penedesenc.

La part més emocionant de fer-los és la de ser capaç de transformar el fruit de les nostres vinyes en quelcom que la gent pot gaudir, en alguna cosa que forma part dels seus millors moments de celebració.

Algun lema personal?

“Ex Vite Vita”, la vida ve del cep. És un lema que ha acompanyat la meva família durant generacions i representa la importància que té per a nosaltres tenir bona cura de les vinyes.

Com veu el futur del sector en general i el de Llopart en particular?

El futur del sector passa per valorar més la feina del pagès i la importància de conservar el paisatge vinícola dels nostres territoris. Com a sector haurem de fer més intensa la tasca d’explicar-nos al món, fer conèixer la qualitat dels nostres vins i caves en una aposta clara per la qualitat, per emfatitzar allò que ens fa únics, les varietats i el terrer.

La història de Llopart compta avui 25 generacions d’elaboradors i el seu futur està totalment connectat a les següents. Estic molt orgullós de veure el compromís dels meus fills i filles al celler. I, de fet, estic feliç de veure que la següent generació, la dels meus néts, té interès a mantenir el llegat familiar. Són joves, entusiastes, altament formats i intel·ligents. Ells són el futur de Llopart.

El perfil

Un llibre: Història Mundial de Catalunya, de Borja de Riquer
Una pel·lícula: Bohemian Rapsody; tinc ganes de tornar-la a veure!
Un país per a viure: Catalunya
Un país per a visitar: França
Un plat: En general les postres, els dolços, la crema catalana, els torrons.
Un restaurant a Catalunya: Els restaurants familiars de Can Gallau a Cambrils i Miriam a l’Escala, i el Mirador de les Caves, que vaig fundar amb la meva esposa Jacinta a la mateixa finca de Can Llopart.
Una denominació d’origen: Priorat
Un cava que no sigui Llopart: Avui en dia hi ha molts cellers fent molt bona feina i podem trobar molts caves que són símbol de qualitat i treball pel territori. Tenim l’oportunitat de gaudir-ne de molts
Un vi tranquil: Els que són frescos, lleugers i aromàtics.
Una passió, a part del vi: Passejar per les vinyes, la muntanya i el bosc. A l’estiu, caminar per la platja i navegar amb la família.